Tres prantas con erv-

En estremeñu, lengua rica en palabras, alas vezis passa que quien l'aprendi s'abarulla en gastandu-las. Más, si quien lo hazi vei la palabra escrita de muchas maneras o duna manera que provoca más perdas que ganus ena conocencia la ralidá lingüística. Vos vo a ponel un exempru que, por causa delos trebajus continus de léssicu pal entagamientu el dicionariu, vien al pelu palo que m'acabu de referil. Es el casu de tres prantas fabacias que derivan toas tres del mesmu étimu latinu erv|, estoi palrandu delas arvillas, las arvejacas i las arvellanas. 

En latín, el ervum era lo que pa nusotrus es el arvejacón o l'arvejaca i las erviliae son lo que conocemus comu arvillas.

La mata l'arvilla (Pisum sativum) es duna pranta fabacia que de siempri s'á criau enas senaras i uertus estremeñus, mu apreciá ena cozina. Pol jeitu, se vei que tien una baga menus larga que la de las havas, más fina i en drentu se vein las arvillas verdis. En portugués llaman ervilhas.


Mata d'arvillas conas bagas recolgandu
Otra pranta, más bravía, peru que tamién s'á prantau pa forragi es l'arvejaca (Vicia sativa). Es aparecía ala anteriol, peru conas ojas más finas i chicas. Tien una baga comparanti ala delas arvillas. En portugués llaman ervilhaca. Es importanti no confundil esti nombri con el de albeaca, que es la pranta aromática.

Alogu el más curiosu es el nombri que le pusimus los estremeñus a una pranta que es americana, peru comu el frutu recuerda al delas arvillas se queó con el nombri de arvellana (Arachis hypogaea). Ai varias deferencias entre esta pranta i las dos dantis que son resaltantis: las ojas i el frutu. Ala contra delas arvillas o las arvejacas, las arvellanas tienin las bagas enterrás, mentris que las otras las tienin recolgandu.

Debuju duna mata d'arvellanas conas bagas
No vos atorrulleis: arvilla, arvejaca i arvellana, toas tres prantas fabacias con baga i frutu aparecíu, peru con mu destinta mata i destintu usu. Palos que gustan dela variedá, tamién se puein llamal alvilla, alvejaca i alvellana.

Comentarios

tiu Cancho ha dicho que…
Mu güen comentariu, Tiu Fraili. Á si mos deprendis mas de etimologías de prantas y alimañas.

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ