Sierra de Santa Crus: Canalis dela sierra

Esti es el primeru duna serii de reportagis pola Sierra de Sta. Crus, que por causa dela riqueza de paisagis, ruinas i estoria diva a sel enteosu poné-lu dun endilgu namás.

La Sierra de Sta. Crus es unu d'estus sitius que engamonitan dendi la lexanía. El molizu imponenti que s'alevanta entre Trugillu i Mijadas, más que escamuflal-si con el ambienti, se señala más que otra cosa nenguna, más que la sierra de Montanchi, más que los berrocalis trugillanus...

El viági alos misterius d'esta sierra lo prencipiamus con el'agua, sina que poemus entendel la estoria milenaria del lugal.

Pieça dela canal
Los maniantalis i venerius d'esta sierra son muchus i esparramaus por varius laus dela sierra. Mesmu Búrdalu naci cerca, perdiendu-si entre los sotus de dehesa de salienti. Los antiguus lo sabían i s'assentarun.

Cachu del destraci dela canal renti al caminu Las Viñas
 Pola parti que dizin Las Viñas, hechu con pieças de granu entallau, abaxa una canal delos naceerus d'arriba dela sierra. De quándu es, no lo sabemus. Dizin que de tiempus romanus i enque no dava yo mucha certeza alos letrerus d'información, sí á de sel ciertu que esti sistema de canalis á de sel duna epoca de mayol pas i estabilidá. Los más primitivus que vivían enas cancheras cimeras poca necessiá tuvun de abaxal el'agua que tenían a manu, polo que tuvun que sel los primerus poblaoris del baxu, del llanu, los que uvun de disponel d'esta redi de canalis, huentis i sifonis pa lleval agua a uertas i bestias i, está craru, pal consumu diariu.
Engarilla con pieça del canal de desagüi
 Seguramenti estemus palrandu de tiempus más rezientis, más calmus i apazigaus andi la ganaería i l'agricoltura tenía tantu importanti comu pa destraçal esta obra d'inginiería umana.
La canal atravessandu una verea
 Enque ogañu namás quea la conseña, el canal hechu a pieça a pieça, tuvu de lleval un trebaju i una manu d'obra numerosa de canterus. A estu amus de añidil alos antiguus acequierus que devían de estal al tentu del mantenimientu i corretu enfuncionamientu de canalis, huentis, pozetas, arenerus i sifonis. 
Detalli ena huenti
 Sonau hue el preitu entre los sigrus XVII i XVIII en que los mongis agustinus del conventu que se halla ena parti alta del puebru porfiavan conos vezinus del lugal pol abastimientu del'agua i el arregriju dela canal. 
Naceeru d'abaxu
 Sigún reza enos letrerus informativus, ya pal sigru XVII avía un acuerdu entre vezinus i mongis en el repartu del'agua, peru comu siempri passa en estus casus, es quandu s'eschanga algu quandu ai que buscal solucionis. Las porfías emprencipiarun a tentu de quién tenía de arregral la canal, el conceju o el conventu. El conceju quería de arretiral el previlegiu del gastu del'agua alos frailis i estus, está polo craru, no estavan d'acuerdu, porque tenían de mantenel los sus uertus. Los frailis llevarun la causa ata'l propiu rei i la cancillería i en 1719 se mentó la sentencia: los frailis poían siguil gastandu del'agua dela sierra que ajorrava pola canal.
Unu delos cachus mejol conservau ena su largura
 El conceju i el conventu aconllegarun ala final i despusun la dúa de coja d'agua. Assina s'acordó que los frailis gastaran del'agua de 10 a 6 dela nochi en iviernu i de 10 a 4 en veranu, dexandu el restu del orariu palos mesteris delos vezinus. Peru la custión de quién arregrava i mantenía la canal siguió sin queal resuelta, assinque sin tenel quien la mantuviera, se dexó de cogel agua i ala final el sistema de canalis se queó aburríu.
Areneru
 Las pieças que horman la canal prencipiarun a gastal-si pa menesteris artolanus, comu la hechura de paeris, la compostura delas que estavan barrumbás, de desagüi, etc. Las que no púun de sacal-si del suelu, por estal hincás, s'enllenarun de xaramagus i a pocu a pocu quearun incultas entre'l monti.
Naceeru d'arriba

Naceeru d'arriba, atrasoti l'autovía

Naceeru con empedrau al laínu
 Lo que oi poemus vel son las escurriajas dun sistema que uvu de sel trebajosu de hazel, porque no es el tallaeru dela piera namás, sino el destraci por barreras, canchus i fusca, aprovechandu los maniantalis i huentis.
Destraci del canal con letreru informativu
Poemus da-li suerti que quandu menus, enque sea por custión del turismu, estus restus dela inginiera antigua puein vesital-si i valoreal-si. Namás agateandu las costanas i barreras puei echal-si unu la idea del trebaju i la enteligencia es precisa pa abaxal el'agua, evitandu recuéncanus i desnivelis de toa crasi. Las pozetas, huentis i arenerus que son elementus acessorius peru precisu pala trasmisión del'agua los entendemus en essi ambienti fieru de monti de manera mu destinta a quandu los vemus en llanu enos modernus pranis de reguedíu. Enque la función es la mesma, no son igualis los tiempus, las herramientas ni el trebaju.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ