Entradas

Mostrando entradas de 2014

Lacimurga, la capital margullía

Imagen
Enas lindis entre la Serena i la Siberia, en el tesu que dizin el Cogollúo i al reol se hallan los restus dela vieja Lacimurga . Mal escavá, mal cudiá i mal estudiá, encima se halla quasi que toa perdía por estal cubierta pola presa d'Orellana, queandu assina una delas capitalis más importantis dela antigüedá lusitana-vetona çamargullía i aburría.  Diendu pola pista que ajuntava la Puebla i Esparragosa con Pela se atraviessa parti dela dehesa que son los restus dela vegetación d'aquellas tierras enantis de cael en el desiertu dela ganaería estanca. Sala con poyu corríu  Sitiu de pescaoris, la huerça folasterus, los canchus que'l agua dela presa desaparta, peru una puenti ajunta, se hallan tan largu i tan cerca al mesmu tiempu que no se puei entendel ná dela vida antigua en esta parti estremeña. Tantu muó la paisagi que ai que echal bastanti maginación pa vel cómu poían sel los puebrus prerromanus i arromanaus que avían pallí. Bañu  En el cerru del Cog

A ponte de Olivença

Imagen
Las puentis ajuntan las pessonas quandu está en ellus la voluntá d'ajuntal, porque tamién ai puentis que desapartan.  Enas tierras d'Olivença, en el ríu delas mil caras que es Guadiana, a primerus del sigru XVI, en 1509, el rei don Manuel el Primeru mandó hazel una puenti que ajuntara la importanti Olivença al reinau i que tuviera buenas comunicacionis con Elvas i, está polo claru, con el restu de Portugal.  Olivença, rica en ganaus i tierras, se benefició d'esta obra, que vidu cómu el obispu de Ceuta (por antoncis portuguesa) s'assentó en tierras oliventinas. El poel religiosu s'esparramava dendi la Igreja de Santa Madalena, antañu sé del obispau, modernamenti "mejor r i ncón 2012" sigún una marca famosa, cosas delas almiracionis estóricas...   Pal casu que quandu Estremaúra se convirtió en tableru de juegus pal reinu castellanu i el Alentejo pal portugués, la puenti sufrió los primerus çocotreonis delas ansias nacionalis de ca lau conas gu

Los dançaoris de Frexenal

Imagen
El 8 de setiembri, concidiendu cona luna llena, los dançaoris en milenariu baili recorrin Frexenal en baxu del son clissanti dela gaita. Las vesitas polas casas de mayordomu, ilesias, tavernas i otrus sitius andi contribúin en el petitoriu los vezinus hazin que dendi las sieti dela mañana ata las dies dela nochi no parin de bailal. Velaquí la corónica en imagis. La tamborera de catorzi añus, hiziendu estoria Bailandu delantri del'imagi ena ilesia Ajorrandu por una delas callis, tamboreru, guía de verdi i los dançaoris Letreru omenagi en unu delos puntus de baili A bailal polas callis entallás del lugal Movimientus ena parti rápida del baili A bailal conos pañuelus A bailal de frenti ala virgi Los zagalinus acontinandu cona tradición Costalerus a descansal

La tumba dela Uerta Montero

Imagen
Las vezis que no abremus muau de parecel, de religión, de cultu, de costumbris dendi los primerus abitantis d'estas tierras ata los que estamus agora... Sin embargu, toas essas muacionis que quasi que nunca sabemus a cuentu de qué son hazin que veamus las obras delos antiguus con estrañeza i almiración.  Eno que agora es el políganu de Mendraleju, velallí ena parti norti del puebru i siguiendu una carrefilera de empuebramientus i necrópolis dendi los cerrus delas Vegas Baxas ata el centru delos Barrus, está la tumba dela Uerta Monteru, una sepoltura de que tien 4650 añus (sigún preva del carbonu-14)  i que es una delas joyas más antiguas del  patrimoniu delos estremeñus. Dibuju dela tumba ena entrá  En una lomba que ai renti al caminu Lobón que sal de Mendraleju i el regatu las Picás, mesmamenti junta el ferial, está acotau el terrenu ondi se halla la tumba. Amás, el terrenu cedíu pol ayuntamientu al reol dela tumba vá a premitil el día que aiga possibli tenteal pa vel