Entradas

Mostrando entradas de 2016

El Valli en frol

Imagen
Esti añu poemus retratal peru bien retratás las maravillas del Valli de Xerti, mesmu la primavera, que allí se sienti más bravía que en otras partis d'Estremaúra. Especiis de tolas crassis i cerezus enas gavias hazin que los coloris entre las gargantas reçuman vida. Velaquí la mi calavoración pala página Caminus de Lusitania i que aquí vos pongu.

El Castilleju de Malpartía de Prasencia

Imagen
Al norti de Malpartía de Prasencia, junta'l Cordel del Valli, se destiendin las fincas del Robreu, los Quadrillerus i el Plau los Torus. Aprovechandu tolas vías de ganau i otras que atraviessan el términu de Malpartía, rezientimenti apreparun essa parti cercana ala carretera dela Vera pa hazel rutas andandu o en becicleta. Tuviendu en cuenta que son fincas ganaeras, las vacas, torus i cabras pastan pallí, de má que las angarillas siempri ai que cerrá-las. Comu la zona es mu rica en materialis i abarca varias épocas, sacaremus los endilgus a pocu a pocu. Esti golpi mos centramus enos restus duna atalaya o puestu de vegilancia ena cimá dun cerru a 486 m i que dizin del Castilleju. El cerru se halla entre los regatus de Prasencia i la Hesa i se destaca por sel toítu de granu, con almezis i robris arriba. Al reol i destintas lombas se hallan tamién restus de costrucionis, seguramenti de tiempus vetonis. El conjuntu tien restus de muru, conseña dela muralla i passus d'entrá, hincon

Borba, la capital del marmu

Imagen
Hazemus una pará, entre san Jorgi i san Jorgi i aballamus pal Alenteju, pal siempri vezinu Alenteju. Entre enzinaris, parralis i con barrancas i aciratis con almendrus en frol, entramus en Borba. Allí es tierra de vinu i marmu, dambas dos cosas de caliá i abondantis. Ayel la música de samba sonava pola megafonía i chilriava con el ambienti brancu i rosau delos marmus delas sus callis i los viejinus que s'echavan las onzi enas tavernas i humavan an pie delas cafetarias . Velaquí la corónica con el retratu. Esti Alenteju tan cercanu a Estremaúra, ondi las deferencias las pusun dendi ahuera en una raya que no desaparta la naturaleza delas gentis, más bien dendi las governanças centralistas mos desapartarun, siempri susprendi pol tratu delas sus gentis i el colol delas sus callis. El estau tan buenu del patrimoniu i el apopu i miramientu con tó mos hazi quital-mus el sombreru i llegal alos nuestrus puebrus tan desvirtu