El Harramplas 2016

Esti añu por fin púi subil al Piornal pa vel el Harramplas... Enque no hue en el su día grandi, quandu menus sí pa echal-mi una idea del sentil piornalegu.
 No era la primel ves que subí pal Piornal, que ya hui enantis por custionis de chalras, assinque más o menus conocía el puebru. Aposé el cochi i enantinu del Harramplas salil. Polas callis namás se vían montoneras de nabus, angunas arremangás contras las esquinas i otras esparramás, apreparás pa tirá-lus contra el Harramplas.
 Ena Praça, la genti s'arrepelotonava pa cogel sitiu i otrus passavan pala ilesia. Ena ilesia, el santu estava en el centru del passillu i las mugeris estavan entonandu el romanci de san Sebastián al son del tambol que marcava el Harramplas.
 Dispués que s'acabó esta parti del ritual, la ilesia s'espejó de genti i el santu queó a un lau, esperandu que'l Harramplas saliera. Ahuera, la genti se sostribava enas esquinas i subía i abaxava sin sabel póndi diva a ahilal el Harramplas deque saliera.
Ala puerta dela ilesia, los moçus saltavan con verças ena manu i soltavan copras entre carpíus i otrus cantus menus tradicionalis i más poligonerus. Sonarun tres coetazus i una traca en una delas callis dal lau dela praça avisandu de que'l Harramplas estava de salil.
 Quantis que salió, la genti se arremolineó ala puerta pa tiral los primerus nabazus. Entre vencijonis i remetíus, pendientis de póndi diva a tiral el Harramplas, la genti s'esparramava o s'apeñujava polos reconquelis dela praça.
 Assina el Harramplas diva pa una esquina, pa otra, ajorrandu la calli palas Eras parandu-si en anguna puerta o en angún recantu. La lluvia de nabus chocava contra el tragi, contra los cuernus, peru sobre tó contra la chapa delas puertas o las ventanas forrás.
 Ya en un sitiu más abiertu, el alabán de genti diva pa un lau, diva pa otru, unus ahuyendu del Harramplas, otrus a arrimal-si pa dá-li un nabazu. En ves en quandu, m'agachava yo tamién pa cogel angunu delos que estavan enas esquinas pa harreá-li. Un viejinu que passava por mí fardeava de que tolos nabus que le bía tirau, tós los bía atinau.
De que llegó ala casa de coltura, lo relevarun. Allí la genti se despacientava, ausmandu-si de póndi diva a tiral agora, si pala Praça o pa óndi. I entre essi golol a nabu que subía del chanu i las palabras delos piornalegus i folasterus que divan i venían, los retratus i los micrófanus, se revivía unu delos ritualis de espurechamientu más antiguus que se conservan en Estremaúra. Asperemus que no hagan d'esta fiesta un circo mediático i el visiteu no hunda la tradición, porque el Harramplas, más que ná, sigui siendu un ritu paganu delos piornalegus.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ