DESPEÍA

Enque no es un adiós, sí es una pará. Dispués de tós estus añus a esparramal por mé d'endilgus i retrataúras el patrimoniu estremeñu, llegó el momentu de tomal atranquiju i arreparal-si un quantu-quantu. 
Me desenreu del esparramamientu por mé delos bloguis i otras páginas porque andu a envestigal otras custionis más hondas dela lengua i el pensamientu que precisan de pocas o nenguna distraición. Mantenel un blogui precisa de tiempu i dedicación que agora estó jechandu en envestigal i aprofundal otrus espetus dela lengua, la istoria i el pensamientu, fueraparti del trabaju grandi que supón el dicionariu que me gustaría d'arrematal ya mesmu.
No piensu d'aborral el blogui, porque án síu muchus añus de trabaju i compartíus con tós vusotrus, paque poais seguil a miral i remiral paquí lo que vos cumpra quandu querais.
De má que ya mos veremus quandu el caminu sea llanu, porque agora quea que agateal montañas solu.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El conventu de san Marcus en Marchagás

Estremaúra, cotu de caça

ESTREMEÑU: LA IDIOMA ATARUGÁ